Makun (no llores). Dibujos en un C.I.E.

Sinopsi

Els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) a Espanya són forats negres dels drets humans: presons per a persones innocents a qui es tanca sense que hagin comès cap delicte. A més, s’amaguen de l’opinió pública, ja que s’hi dificulta l’accés a jutges, periodistes i ONG. Makun (no llores) és un documental d’animació que dona vida als milers de dibuixos trobats a les parets d’un CIE canari. Recull el testimoni de tres persones migrants i parla sobre somnis i malsons acaronats per la cançó de bressol que es diu igual que el curt, però reclamant la necessitat de despertar-nos i exigir el compliment dels drets humans.

Bio/Filmo

Emilio Martí López (València, 1978) és cineasta y animador, a més d’art-terapeuta i educador. Els seus treballs animats són experimentals i sovint tenen per temàtica els drets humans. A més, col·labora de manera habitual amb centres escolars i amb col·lectius vulnerables per realitzar peces cooperatives d’animació. La seva investigació acadèmica acostuma a centrar-se en temes LGTBIQ i la seva representació en el medi animat. Ha rebut guardons al millor director i al millor guió en festivals de cinema internacionals, així com reconeixements al millor curtmetratge per les seves peces Desanimado (2011), Marhaba, ¡hola! (2017) i Makun (2019).